Article 294 ter: Càlcul del valor d’exposició dels actius
VigentReglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió·Vigent des de 27 de març del 2025
Versions (1)
1. Les entitats han de calcular el valor d’exposició dels actius, exclosos els contractes de derivats enumerats a l’annex II, els derivats de crèdit i les posicions a què es fa referència a l’article 296, de conformitat amb els principis següents:
a) Per valor d’exposició dels actius s’entén el valor d’exposició a què es fa referència a la primera frase de l’apartat 1 de l’article 77;
b) No es compensen les operacions de finançament de valors.
2. Només es considera que no incompleixen la condició establerta a la lletra
b
de l’apartat 7 de l’article 294 els acords de centralització de tresoreria oferts per una entitat que compleixin les dos condicions següents:
a) Que l’entitat que els ofereixi transfereixi els saldos deutors i creditors de diversos comptes individuals d’entitats d’un grup incloses a l’acord (“comptes originals”) a un compte únic separat i, en fer-ho, redueixi a zero els saldos dels comptes originals;
b) Que l’entitat efectuï diàriament les operacions esmentades a la lletraa.
A efectes d’aquest apartat i de l’apartat 3, s’entén per acord de centralització de tresoreria un acord que permeti combinar els saldos deutors o creditors de diversos comptes individuals a l’efecte de la gestió de tresoreria o liquiditat.
3. No obstant l’apartat 2, es considera que un acord de centralització de tresoreria que no compleixi la condició establerta a la lletra
b
, però sí la de la lletra
a
, no incompleix la condició establerta a la lletra
b
de l’apartat 7 de l’article 294 si compleix totes les condicions següents:
a) Que l’entitat tingui el dret legalment exigible a compensar els saldos dels comptes originals mitjançant la transferència a un compte únic en qualsevol moment;
b) Que no hi hagi desfasaments de venciment entre els saldos dels comptes originals;
c) Que l’entitat cobri o pagui interessos sobre la base del saldo combinat dels comptes originals;
d) Que l’AFA consideri que la freqüència amb què es transfereixen els saldos de tots els comptes originals és adequada pel que fa a l’objectiu d’incloure només el saldo combinat de l’acord de centralització de tresoreria en la mesura de l’exposició total.
4. No obstant el que disposa la lletra
b
de l’apartat 1, les entitats poden calcular en termes nets el valor d’exposició corresponent a l’efectiu per cobrar i a l’efectiu per pagar en el marc d’una operació de finançament de valors amb la mateixa contrapart només quan es compleixin totes les condicions següents:
a) Que les operacions tinguin la mateixa data explícita de liquidació final;
b) Que el dret a compensar l’import degut a la contrapart amb l’import degut per la contrapart sigui legalment exigible en el curs normal de l’activitat empresarial i en cas d’impagament, insolvència o fallida;
c) Que les contraparts tinguin la intenció de liquidar en termes nets o de liquidar simultàniament, o que les operacions estiguin subjectes a un mecanisme de liquidació el resultat del qual sigui l’equivalent funcional d’una liquidació neta.
5. A efectes de la lletra
c
de l’apartat 4, les entitats poden considerar que un mecanisme de liquidació dona com a resultat l’equivalent funcional d’una liquidació neta només quan, en la data de liquidació, el resultat net dels fluxos d’efectiu de les operacions en el marc d’aquest mecanisme sigui igual a l’import net únic conforme a la liquidació neta i es compleixin totes les condicions següents:
a) Que les operacions es liquidin a través del mateix sistema o sistemes de liquidació utilitzant una infraestructura de liquidació comuna;
b) Que els mecanismes de liquidació disposin d’efectiu o línies de crèdit intradia destinats a garantir que la liquidació de les operacions es produeixi abans que acabi la jornada hàbil;
c) Que cap qüestió derivada dels components de valors de les operacions de finançament de valors no interfereixi en la realització de la liquidació neta de l’efectiu per cobrar i l’efectiu per pagar.
La condició establerta a la lletra
c
del primer paràgraf només es compleix quan el fracàs d’alguna operació de finançament de valors del mecanisme de liquidació pugui ajornar només la liquidació del component d’efectiu corresponent o generar una obligació per al mecanisme de liquidació que utilitzi una línia de crèdit associada.
Quan hi hagi un fracàs en el component de valors d’una operació de finançament de valors del mecanisme de liquidació al final del període útil per a la liquidació en aquest mecanisme, les entitats han de separar aquesta operació i el seu component d’efectiu corresponent del conjunt d’operacions compensables i els han de considerar en termes bruts.
Vols veure les sentències que citen aquest article?
Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 23 d’agost del 2026
jurisprudència.ad